Bibliografia

Els remeis “aprovats” de Salvi Romaguera Aliu

Entre el 1799 i el 1883 va viure a Serra de Daró Salvi Romaguera i Aliu. Pagès de professió va treballar de masover dels masos Suñer i Romaguera. A banda de la feina que comportava en el seu temps el camp i el bestiar, aquest veí va desenvolupar una extraordinària afició a anotar tot allò que l’encuriosia, especialment remeis casolans.

A l’Arxiu Diocesà de Girona se’n conserva una llibreta que avui en dia és un document d’una vàlua extraordinària. La llibreta recull fins a 70 receptes de remeis, dues receptes per a conservar el vi, una recepta per a fer garnatxa, una altra per adobar pells, els apunts personals d’en Salvi i diversos delmes i primícies.

Aquesta curiosa llibreta ha estat transcrita per la barcelonina Núria Bassets i publicada per l’editorial Omicron, en la seva col·lecció Crisàlide, sota el títol “Remeis i apunts de l’amic Salvi”. El llibre, que es va presentar el mes de juny de l’any passat, és ben especial perquè s’ha tingut la cura de reproduir els originals de la llibreta en qüestió i la seva transcripció amb lletra impresa. El llibre s’obre amb un pròleg de Josep Ma Marquès, arxiver diocesà de Girona i es clou amb l’epíleg de Joaquim Romaguera, descendent del Salvi Romaguera.

Quan surti aquesta revista al carrer ja haurà passat la diada de Sant Jordi, festa assenyalada on qui més qui menys compra o regala un llibre. Per aquest any hauria estat ben indicat, doncs, de regalar un llibre com aquest. Un llibre per als amants d’aquelles històries humanes que no són recollides als grans manuals d’història de casa nostra. El llibre va ser presentat al Gremi d’Herbolaris de Catalunya, a Barcelona, amb la presència de l’historiador JMa Ainaud de Lasarte, el filòleg Joan Veny i el director del Gremi d’Herbolaris, Òscar Cardona.

En Salvi Romaguera no era més que un masover de poble. Un personatge que ens el podem imaginar tan senzill i humil com vulguem. I amb aquesta senzillesa, al llarg de la seva vida va anar apuntant en una llibreta diferents dades que no voldria oblidar. En primer lloc, deutes envers treballadors que havien fet jornals per ell; també apunts sobre el delme i primícia pagats a Serra i pobles veïns. Però sobretot, la llibreta conté un recull important de remeis per guarir tota mena d’afeccions (des de llagues a inflamació d’ulls, des d’un simple mal de cap a un tifus gàstrica o catarral, passant per un ric vocabulari avui totalment en desús). Com diu Josep Ma Marquès en el pròleg del llibre: “El combat contra la desmemòria que portem a principis del segle XXI és ben diferent del que podien haver d’entaular la gent de principis del segle XIX. Nosaltres tenim accés fàcil a reculls d’informació que ells no arribaren a somniar, com llibres i enciclopèdies. I nosaltres mateixos, sigui quina sigui la nostra professió, estem escrivint gairebé diàriament, quan molts d’ells prenien paper i ploma només excepcionalment”.

L’edició de la llibreta d’apunts d’en Salvi Romaguera, editada amb una gran cura per Núria Bassets ens l’hem de prendre com un document històric d’alta volada, que ens dona multitud de dades de la vida quotidiana de mitjans de segle XIX. Ens dona una quantitat ingent d’informació sobre quins eren els mals més habituals d’aquells temps, quins eren els productes que s’utilitzaven més habitualment a les cases de pagès per a curar certs mals, i també és interessantíssim i molt útil el vocabulari que s’adjunta al final del llibre i que suposa una ajuda primordial per entendre moltes paraules que avui desconeixem totalment.

A tall de tastet de què recull el llibre reproduïm en aquesta plana un dels remeis inclosos a la llibreta. En aquest cas la recepta per a conservar el vi amb bon gust.

A banda de la transcripció de l’original, s’hi adjunten les notes de vocabulari elaborades per Núria Bassets:

  • Recepta per conservar lo bi ab bon gust sense que nos perdia

    Fent lo present lluquet (1) a saber…

    Primo per fer lo lluquet bó se necessitan: 4 onsas dich or de sofra (2), un argen (3) i mitj de cañella ÿ clabells la mitat de cada cosa, una nou moscada, un gra de ambre gris (4) del pes de un gra de blat i un 1/4 de polbos de lliri de florencia (5); tot lo dit se necessita per cada botada dde una dotze botas y se ha de picar be y sea de fer fondrer al sofra amb un plat de posta (6) que sia nou y despues se tiran las especias, y despues se fa al lluquet ab un bossi de drap de tela de lli de tres quarts de llarch y quatre dits de ampla y se posa lo sobredit material ja fos y mesclat ab una collera de llauto a sobra de dit drap de poch un poch y despues de que la bota es ben neta se crema lo dit lluquet dins penjat ab un filferro fen que no estpiri per anlloch y al cap de 24 horas si posa lo bi”

    Notes:

    1. Lluquet. Palla ensofrada que fa de cerilla i es crema dins de les botes per a esvair-ne emanacions malsanes.

    2. Or de sofre. El sofre és un element metal·loide que crema amb flama blava i fa una olor sufocant. Sempre és el que s’empra per a cremar el lluquet.

    3. Argen. Argenç. Unitat ponderal antiga, setzena part de l’unça que s’empra especialment per a pesar or.

    4. Ambre gris. És un gra d’una substància resinosa que és groga o grisa.

    5. Llliri de florensia. Lliri de Florència, lliri d’olor (Liris florentina).

    6. Plat de posta. És un plat de menjar.